Viana es nombre de mujer

Título: La historia de Paris y Viana
Transcripción: Andrea González (Máster de Estudios Hispánicos Avanzados de la Universitat de València)
Publicación: Tirant, 16 (2013), pp. 531-564
Fuente Roderic. Universidad de Valencia


LA HISTORIA DEL NOBLE CAVALLERO PARÍS Y DE LA MUY HERMOSA DONZELLA VIANA.

I

Comienza la historia de París y Viana, la cual es muy agradable y plazentera de leer y especialmente para aquellas personas que son verdaderos enamorados, según que se sigue en la presente obra.
Cuando el rey Carlos reinava en Francia andava el cuento de la encarnación de Nuestro Señor Jesuchristo de mil Cc y Xxi años, era un dolfín -de una ciudad de nombre Viana- un noble hombre de Francia que se llamava Godofre de Alansón, que era su pariente del rey de Francia. El cual era muy gran señor y muy amado del rey de Francia y de todos sus varones y cavalleros, tanto que no hazían ninguna cosa en el reino que él no fuesse llamado a consejo. E como aqueste dolfín oviesse por muger la hija del Conde de Flandes, la cual avía nombre Diana, que era de tanta belleza y her￾mosura que bien era digna de aver aquel nombre de aquella bella estrella, y de entendimiento y de todas noblezas era complida y acabada.
Aqueste dolfín y Diana estuvieron siete años que no ovieron fijo ni fija, y eran mucho desseosos de haver hijos con que Dios fuesse servido y que fuessen plazientes a su sancto servicio. E plugo a Nuestro Señor Dios que a los ocho años la señora Diana uvo una hija mucho bella, por la cual fue hecha muy gran alegría y muy gran fiesta, e hiziéronla baptizar en señal de gran nobleza y pu￾siéronle nombre Viana, assí como avía nombre la ciudad donde era nascida. Aquesta donzella fue dada a criar a una señora de muy buenas costumbres y de buena vida, la cual avía una fija que avía nombre Isabel, la cual le fue dada por compañera a la fija del dolfín que jugasse y tomasse plazer con ella, y llamávala hermana. Y aquesta Viana crecía y multiplicava en muy gran belleza y pru￾dencia. Leer romances y canciones de tañer instrumentos, y dançar y todas cosas en que tomasse plazer le eran enseñadas, en tal manera que crescía y multiplicava en muy grande y alta belleza. Y como fue de edad de doze años, no solamente en la gracia del dolfín, más aún por toda la tierra de Francia y de Inglaterra era tenida por gran maravilla la su hermosura, y era demandada por mu￾chos condes y nobles varones de Francia en recuesta por muger.
Y aquel dolfín avía debaxo de sí un noble y gentil hombre, y de gran linaje y [...]


COMENÇA LA HISTORIA DE
las amors e vida del caualler Paris e de Viana filla del Dalfi de França

En lo temps del gran Emperador Carles, Rey de França, fill del Rey Pepi, que de la vna part d Espanya lança los moros, e de aquella trague e expelli lur infael e cruel senyoria, era Dalfi de la ciutat de Viana vn noble baro, per nom Godoffre de Lanço, del linatge real del Emperador, e per aquell molt amat. Aquest tenia per muller vna molt noble dona, anomenada Viana, filla del Comte de Flandes, discreta e molt virtuosa; la qual, apres de hauer estat per set anys sens infants, pari vna filla molt bella, de que fon feta gran festa, e fon aximateix nomenada Viana, e fon donada a criar a vna noble dona, qui hauia vna filla que Ysabel se deya, que fon en lo seruey de la dita Viana criada. Aquesta Viana cresque en tanta bellesa y saber de letres e musica, que marauella era, e en totes coses segons lo desig seu era seruida. Aquest Dalfi hauia en sa terra vn noble home e de gran linatge, per nom micer Jacobo, qui hauia vn sol fill nomenat Paris, en qui era tota la sperança sua, *[A 2 v]molt gran sonador e cantador; lo qual, en edat de setze anys fon molt dispost e valent de sa persona, que era cosa marauellosa. E tenies molt atauiat de vestir e adreçat de coses de guerra e de caça, que bastara per star ne seruida vna real persona. E per ço era molt amat per lo Emperador e per lo Dalfi. Aquest Paris tenia gran amistat ab vn fill de vn caualler, apellat Adoardo, los dos de vna edat, e amauen se molt. Aquests dos eren bells sonadors e cantadors, pero mes Paris. Adoardo era molt enamorat de vna noble dona del contat de Braybant. Paris nos curaua de amors: posat que hauia vn any tenia grat per estrem de Viana, filla del Dalfi, e com mes anaue, lo amor mes li augmentaua. Pero com pensaua aquell amor no era egual, desliberaua dexarlo. Viana no apercebia les intencions de Paris, perque ell nos gosaua demostrar com los altres barons qui per amor della feyen moltes coses de caualleria.

Com Paris, per seruey de Viana, venia moltes nits
sonar y cantar ab Adoardo baix de la finestra
on ella dormia. E com scapa a aquells
quils volgueren pendre.


Comença la historia de las amors
e vida del caualler Paris e de Viana 
filla del Dalfi de França

Viana e Ysabel


LA HISTORIA DEL NOBLE CABALLERO PARÍS y DE LA MUY HERMOSA DONZELLA VIANA
I
Comienca la historia de París y Viana, la qual es muy agradable y plazentera de leer y especialmente para aquellas personas que son verdaderos enamorados, según que se sigue en la presente obra

   Cuando el rey Carlos reinava en Francia andava el cuento de la encarnación de Nuestro Señor Jesuchristo de mil cc y xxi años, era un dolfín de una ciudad que avía nombre Viana un noble hombre de Francia que se llamava Godofre de Alansón, que era su pariente del Rey de Francia, el qual era muy gran señor y muy amado del Rey de Francia y de todos sus varones y cavalleros, tanto que no hazían ninguna cosa en el reino que él no fuesse llamado a consejo. E como aqueste Dolfín oviesse por muger la hija del Conde de Flandes, la qual avía nombre Diana, que era de tanta belleza y hermosura que bien eradigna de aver aquel nombre de aquella bella estrella, y de entendimiento y de todas noblezas era complida y acabadas.
      Aqueste Dolfín y Diana estuvieron siete años que no ovieron fijo ni fija y eran mucho desseosos de haver hijos con que Dios fuesse servido y que fuessen plazientes a su sancto servicio. E plugo a Nuestro Señor Dios que a los ocho años la señora Diana uvo una hija  mucho bella, por la qual fue hecha muy gran alegría y muy gran fiesta, e hiziéronla baptizar en señal de gran nobleza y pusiéronle nombre Viana, assí como avía nombre la ciudad donde era nascida. Aquesta donzella fue dada a criar a una señora de muy buenas costumbres y de buena vida, la qual avía una fija que avía nombre Isabel, la qualle fue dada por compañera a la fija del Dolfín que jugasse y tomasse plazer con ella, y Ilamávala hermana, y aquesta Via

  • Història de Paris e Viana

Història de Paris e Viana - enciclopedia.catteratura-catalana/historia-de-paris-e-viana

Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.

De gran difusió al llarg de tot el s. XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑Tirant lo Blanc o el↑Curial e Güelfa, hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català. El text conservat més antic és en llengua francesa (1432) i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s. XVI. En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França. Conscient que les diferències socials són un obstacle insalvable per a la seva relació amorosa, Paris esdevé un perfecte cortesà i un destre cavaller i aconsegueix el guardó per ell desitjat, el cor de la noble Viana. El Delfí s’oposa a la relació, fa empresonar la seva filla i el pare de Paris, vassall seu, i fa perseguir l’heroi, el qual fuig, i inicia un periple que el durà de Gènova a Orient. Quan, amb motiu d’una croada, el Delfí cau presoner, Paris, fent-se passar per nadiu, l’allibera amb la condició que li sigui concedit el que ell demani. Un cop a França, demana la mà de Viana, la qual cedeix únicament quan descobreix la identitat del seu enamorat. L’amor ha triomfat. Les virtuts del bon cavaller enderroquen la rígida jerarquia social feudal.

Història de Paris e Viana és una novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l'inventari de la biblioteca d'Alfons el Magnànim, hi figura un manuscrit de 1417.